Detectius Privats
Àrea Mercantil
Mercantil
La nostra experiència en l’entorn Mercantil ens fa conèixer de primera mà, les seves amenaces més freqüents, ajudant-nos així a identificar el tipus de conductes que puguin afectar a la seva empresa. Detectius ASDA li ofereix la possibilitat que vostè estigui cobert davant de qualsevol eventualitat amb la qual es pugui trobar; d’aquesta manera no posarà en risc les seves inversions.
Serveis d’investigació de l’Àrea Mercantil
- Competència deslleial
- Know-How
- Protecció del secret empresarial
- Ús indegut de la propietat industrial
- Investigacions financeres
- Arrendament urbans
- Cerca i localització de deutors.
- Comprovació d’alçament de béns i fallides fraudulentes
- Contraespionatge industrial i fuges d’informació
- Successions d'empreses
Camps d’actuació de l’Àrea Mercantil
Competència deslleial: Es troba recollida a la Llei 3/1991, de 10 de gener, de Competència deslleial i posteriorment modificada per la Llei 29/2009. Aquesta llei va ser creada per adoptar la legislació a la Directiva 2005/29/CE on es regulen les conductes que es consideren competència deslleial. En l’article 2 d’aquesta llei, s’exposen els requisits perquè sigui considerat un acte de competència deslleial: que tingui transcendència externa i la seva finalitat sigui difondre’s al mercat.
Know-How: Es tracta d’un conjunt de coneixements que són obtinguts per informació, experiència o l’aprenentatge en una empresa. El Know-How no es pot patentar, ja que no es considera un invent ni tampoc s’ha de confondre amb el secret professional. Però si que és molt important per part de l’empresari, que encara que es pugui comunicar a tercers, pugui disposar d’una protecció per evitar possibles competidors al mercat.
Protecció del secret empresarial: Entenem coma tal al conjunt d’informació i coneixements que no són accessibles al públic. És imprescindible que el secret industrial atorgui un avantatge competitiu. En la STS 4 de maig de 2005 (RJ 2005/1775), s’exposa com un Detectiu Privat, fent-se passar per una persona interessada en la compra d’una empresa, demostra l’activitat il·lícita contrària a la patent de la part actora, que es duia a terme en les instal·lacions.
Ús indegut de la propietat industrial: Dins de la propietat industrial podem trobar quatre grups: Disseny industrial, marques i noms comercials, patents i models d’utilitat i topografies de semiconductors. El disseny industrial es regula a la Llei 20/2003, de 7 de juliol, de Protecció jurídica del Disseny industrial. Aquest disseny protegeix l’aparença externa dels productes. Les marques i noms comercials es regulen per la Llei 17/2001, de 7 de desembre, on el que es vol protegir són les combinacions gràfiques que fan distingir els productes i serveis d’una marca al mercat. Pel que fa a patents i models d’utilitat ho trobem recollit per la llei 24/2015, de 24 de juliol, i es tracta de donar protecció a les invencions de productes i els procediments susceptibles de reproducció i reiteració amb finalitat industrials. Per últim, les topografies de semiconductors, es regula en la Llei 11/1998, de 3 de maig, de protecció jurídica de les Topografies dels Productes Semiconductors i protegeixen traçar de les diferents capes i elements d’un circuit integrat.
Investigacions financeres: El detectiu Privat pot ser fonamental per recopilar les proves sobre les diferents solucions que es poden donar en una recerca financera: Fallides fraudulentes, suspensió de pagaments, localització de béns i deutors, informes de solvència, Background Check, tant de persones físiques com de persones jurídiques, alçament de béns, Mystery Shooping, recerca de societats i dels seus administradors, insolvència fingides, etc.
Know-How: Es tracta d’un conjunt de coneixements que són obtinguts per informació, experiència o l’aprenentatge en una empresa. El Know-How no es pot patentar, ja que no es considera un invent ni tampoc s’ha de confondre amb el secret professional. Però si que és molt important per part de l’empresari, que encara que es pugui comunicar a tercers, pugui disposar d’una protecció per evitar possibles competidors al mercat.
Protecció del secret empresarial: Entenem coma tal al conjunt d’informació i coneixements que no són accessibles al públic. És imprescindible que el secret industrial atorgui un avantatge competitiu. En la STS 4 de maig de 2005 (RJ 2005/1775), s’exposa com un Detectiu Privat, fent-se passar per una persona interessada en la compra d’una empresa, demostra l’activitat il·lícita contrària a la patent de la part actora, que es duia a terme en les instal·lacions.
Ús indegut de la propietat industrial: Dins de la propietat industrial podem trobar quatre grups: Disseny industrial, marques i noms comercials, patents i models d’utilitat i topografies de semiconductors. El disseny industrial es regula a la Llei 20/2003, de 7 de juliol, de Protecció jurídica del Disseny industrial. Aquest disseny protegeix l’aparença externa dels productes. Les marques i noms comercials es regulen per la Llei 17/2001, de 7 de desembre, on el que es vol protegir són les combinacions gràfiques que fan distingir els productes i serveis d’una marca al mercat. Pel que fa a patents i models d’utilitat ho trobem recollit per la llei 24/2015, de 24 de juliol, i es tracta de donar protecció a les invencions de productes i els procediments susceptibles de reproducció i reiteració amb finalitat industrials. Per últim, les topografies de semiconductors, es regula en la Llei 11/1998, de 3 de maig, de protecció jurídica de les Topografies dels Productes Semiconductors i protegeixen traçar de les diferents capes i elements d’un circuit integrat.
Investigacions financeres: El detectiu Privat pot ser fonamental per recopilar les proves sobre les diferents solucions que es poden donar en una recerca financera: Fallides fraudulentes, suspensió de pagaments, localització de béns i deutors, informes de solvència, Background Check, tant de persones físiques com de persones jurídiques, alçament de béns, Mystery Shooping, recerca de societats i dels seus administradors, insolvència fingides, etc.
Arrendaments Urbans: Poden ser dividits en funció de la llei per la qual es regeixen, depenent de l’any de la formalització del contracte:
Anteriors a 1994: Decret núm. 4104/1964, de 24 de desembre de 1964, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’arrendaments Urbans. Aquests contractes suposaven gairebé un 50% dels celebrats a Barcelona. Es tracta de contractes que es caracteritzen per la seva durada indefinida i que es poden subrogar sovint fins a tres vegades. Això fa que el propietari estigui rebent una renda molt inferior a la qual actualment es paga al mercat immobiliari. A causa d’aquesta circumstància, els inquilins, de vegades, s’aprofiten d’aquesta situació i és aquí on actua el Detectiu Privat. Poden donar-se casos de sotsarrendaments, cobrant l’arrendatari el lloguer d’aquest habitatge a un tercer, traient un benefici. D’altra banda pot haver-hi una cessió parcial de l’habitatge, com pot ser l’arrendament d’una habitació. Finalment, un dels casos més comuns, és la cessió de l’habitatge a un familiar, sense el cobrament de cap renda, ja que l’arrendatari disposa d’un altre habitatge i resident aquí un període suficient per demostrar que no és circumstancial sinó el seu domicili habitual.
Posterior a 1994: S’incorpora la llei 29/1994, modificada posteriorment per la Llei 4/2013, de 4 de juny, de mesures de flexibilització i foment del mercat del lloguer d’habitatges, amb al modificació de la Llei d’Arrendament Urbans, s’aconsegueix que l’extinció dels contractes d’arrendaments no sigui tan complicada com era anteriorment. Es redueix la durada mínima del contracte de lloguer a tres anys, gairebé com la reducció de pròrroga tàcita de tres anys a un any. Per a l’extinció del contracte ja no és necessari l’exposició expressa de les causes, sinó que és suficient amb l’avís previ de dos mesos per a la seva extinció. Un altre de les novetats és que passat sis mesos des de la constitució del contracte, podrà ser cancel·lat, amb un avís de trenta dies d’antelació. Aquesta llei fa que els problemes es vegin molt reduïts però sovint no és suficient. Es poden donar casos de sotsarrendaments sense permís de l’arrendador, com per exemple el lloguer d’habitacions a turistes, o el lloguer temporal d’habitacions.
Un altre dels problemes en què un Detectiu Privat pot ajudar a recopilar les proves suficients, és l’incompliment de les clàusules que es recullen en els contractes, com pot ser la tinença d’animals domèstics, l’ús de l’immoble amb una finalitat diferents de la contractada, entre d’altres.
Anteriors a 1994: Decret núm. 4104/1964, de 24 de desembre de 1964, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’arrendaments Urbans. Aquests contractes suposaven gairebé un 50% dels celebrats a Barcelona. Es tracta de contractes que es caracteritzen per la seva durada indefinida i que es poden subrogar sovint fins a tres vegades. Això fa que el propietari estigui rebent una renda molt inferior a la qual actualment es paga al mercat immobiliari. A causa d’aquesta circumstància, els inquilins, de vegades, s’aprofiten d’aquesta situació i és aquí on actua el Detectiu Privat. Poden donar-se casos de sotsarrendaments, cobrant l’arrendatari el lloguer d’aquest habitatge a un tercer, traient un benefici. D’altra banda pot haver-hi una cessió parcial de l’habitatge, com pot ser l’arrendament d’una habitació. Finalment, un dels casos més comuns, és la cessió de l’habitatge a un familiar, sense el cobrament de cap renda, ja que l’arrendatari disposa d’un altre habitatge i resident aquí un període suficient per demostrar que no és circumstancial sinó el seu domicili habitual.
Posterior a 1994: S’incorpora la llei 29/1994, modificada posteriorment per la Llei 4/2013, de 4 de juny, de mesures de flexibilització i foment del mercat del lloguer d’habitatges, amb al modificació de la Llei d’Arrendament Urbans, s’aconsegueix que l’extinció dels contractes d’arrendaments no sigui tan complicada com era anteriorment. Es redueix la durada mínima del contracte de lloguer a tres anys, gairebé com la reducció de pròrroga tàcita de tres anys a un any. Per a l’extinció del contracte ja no és necessari l’exposició expressa de les causes, sinó que és suficient amb l’avís previ de dos mesos per a la seva extinció. Un altre de les novetats és que passat sis mesos des de la constitució del contracte, podrà ser cancel·lat, amb un avís de trenta dies d’antelació. Aquesta llei fa que els problemes es vegin molt reduïts però sovint no és suficient. Es poden donar casos de sotsarrendaments sense permís de l’arrendador, com per exemple el lloguer d’habitacions a turistes, o el lloguer temporal d’habitacions.
Un altre dels problemes en què un Detectiu Privat pot ajudar a recopilar les proves suficients, és l’incompliment de les clàusules que es recullen en els contractes, com pot ser la tinença d’animals domèstics, l’ús de l’immoble amb una finalitat diferents de la contractada, entre d’altres.